Reflexió en el domini estètic sobre la importància històrica de les desfetes en contrast amb la sobrevaloració que el context ultraliberal dominant ens obliga a atorgar a èxits i victòries. Som part d’una macro-societat globalitzada que premia tot allò inassolible i obliga els seus membres a triunfar en dominis on és estadísticament impossible fer-ho. Si el triomf és abastament premiat, el fracàs, de llarg el més probable, mai no roman sense càstig.

El Jaciment és el paisatge de després d’una desfeta doble : la d’una societat sotmesa i, també, la dels seus integrants, abocats per la pressió de l’invasor hostil a destruir llurs llars i abandonar per sempre llurs formes de viure. Es un escenari propici per pensar en les desfetes com a ancestre del que avui som.